19/5/09

CLUB CICLISTA LLUCMAJOR

Aquest dissabte passat, degut a que jo no tenia cotxe per desplaçar-me i a alguns altres els anava millor així, vàrem sortir amb la bicicleta de ruta anant fins a Bunyola i Orient. I ara direu: i que me conta aquest? doncs, en JM me va comentar que darrerament hi ha molta gent de Llucmajor que va amb bicicleta, ja sigui mtb o carretera, però... sa gent va un poc despistada i no s'organitzen sortides. Per exemple, fa 10 anys molts ens ajuntàvem per fer quilometrades per carretera (i unes bones berenades) cada cap de setmana.

Estic d'acord amb ell, crec i pens com ell, quan dic que noltros hauríem de mirar de tornar a donar un poc de força al Club Ciclista Llucmajor. És una cosa nostra i molts de noltros sempre hem format part d'aquest col·lectiu! per això creim que hauríem de reprendre la iniciativa i fer activitats que impulsin i animin a la gent a venir amb noltros. Deixant a un costat la competició (tot i que sempre serà inevitable que hi hagi petits "piques"entre noltros), estaria bé fer un poc més de propaganda (podríem fer cartells i penjarlos als locals i bars) informant sobre les nostres sortides per a tot aquell que se vulgui animar a venir amb noltros. Es va proposar com a exemple fer dissabtes mtb i diumenges carretera (el qui pugui o vulgui) i es pot anar variant... tot és relatiu, però que la gent ho sàpiga i pugui venir.

Bé, aquí llançam la primera pedrada, quan ens vegem pròximament esper que en poguem xerrar.

Aquí mateix si voleu podem avisar de les sortides (tot i que ja mos coneixem i fins es darrer moment...). Igualment, si teniu més idees:
llucmabike@gmail.com, o escriviu-les directament a continuació a comentaris de l'entrada.

17/5/09

ESTIRA'T!!!


Bé, ja que aquest cap de setmana vàrem sortir un parell amb sa bici de ruta (Bunyola - Orient - ...) i no tenc fotos per penjar de cap sortida amb mtb, aquí deix una fulleta que he fet amb una recopilació d'estiraments (Extrets casi tots del llibre "Estirándose" de Bob Anderson).
Esper que vos siguin d'ajuda, els primers són específics sobre el ciclisme i els segons són més generals.
Com dic a la fitxa, a mi el que més m'agrada (i crec que és dels més efectius) és el darrer. Recordau! tots s'han de fer sempre amb l'esquena ben recta i sense forçar massa, així prevendrem i evitarem les lesions.
Els estiraments i la bona alimentació són uns dels pilars fonamentals per a poder millorar físicament i tenir una bona qualitat de vida. Aquests ens ajudaran a progresar i a recuperar els nostres músculs després de les sortides.

15/5/09

PRINCIPIS BÀSICS DE L'ENTRENAMENT

Ara que m'avorresc i encara que no m'ho apliqui a mi mateix, aquí deix per a aquell a qui li interesi una sèrie d'orientacions que tot entrenador personal o preprador físic segueix alhora de planificar un entrenament.
Existeixen una sèrie de principis i conceptes que serveixen de "guia" quan s'ha de planificar un entrenament, i, si sabeu quins són aquests principis, potser això vos ajudi a millorar o a planificar ses vostres sortides. Esper que no vos avorreixi, però quí va tota sa teoria:

PRINCIPIS BÀSICS DE L’ENTRENAMENT
Principi de sobrecàrrega i adaptació. Atès que l’objectiu de l’entrenament serà induir
mecanismes d’adaptació de l’organisme per tal que sigui capaç de suportar càrregues cada cop més grans d’exercici, se l’haurà de sobrecarregar, és a dir, se li hauran d’imposar exercicis de durada o intensitat superiors als que suporta habitualment.
Principi de repetició i periodització. Per tal que es produeixi l’adaptació la càrrega es repetirà cíclicament.
Principi de progressió de la càrrega. Les càrregues d’entrenament hauran d’elevar-se gradualment augmentant el volum i la intensitat dels exercicis d’entrenament, la complexitat dels moviments i el creixement del nivell de tensió psíquica.
Principi d’optimització entre càrrega i recuperació. Després d’una càrrega eficaç es necessitarà un cert temps de recuperació. Per a un entrenament 100% efectiu hem d’estar recuperats de l’entrenament anterior (importancia de la bona alimentació, del descans i de la realització d’estiraments)
Principi de la unitat funcional. L’organisme funciona com un tot indivisible.
Principi d’especificitat. Els efectes de l’entrenament seran específics segons el sistema
d’energia utilitzat, el grup o grups musculars que hi intervenen i el tipus de moviment de cada articulació. (És necesari adaptar la bicicleta a la nostra correcta postura)
Principi de variabilitat. Els estímuls hauran de ser variats per evitar l’estancament del
practicant (aquí hi van les series de diferent durada i intensitat)
Principi de reversibilitat. La majoria de les adaptacions produïdes per l’entrenament es
perden de forma molt ràpida si no se segueixen els principis de continuïtat i repetició esmentats anteriorment.
Principi d’individualització. L’entrenament haurà d’adaptar-se a les condicions específiques i úniques de cada practicant (cadasqú al seu nivell, per poder anar millorant)

CONCEPTES BÀSICS DE L’ENTRENAMENT:
Per poder interpretar i valorar adequadament un programa d’entrenament, cal conèixer els
conceptes bàsics utilitzats així com els principis definits per la teoria de l’entrenament
actual.
Càrrega. Totalitat d’estímuls d’entrenament efectuats sobre l’organisme.
Volum. Quantitat total de l’activitat realitzada en l’entrenament, en funció de:
- Temps o durada total de l’activitat.
- Distància recorreguda o pes total aixecat.
- Repeticions d’un exercici o element tècnic que l’esportista du a terme en
un temps determinat
- o sèries (conjunt de repeticions successives d’un exercici).
Intensitat. Component qualitatiu del treball que du a terme l’esportista en un període de
temps determinat. Dependrà de:
- La velocitat d’execució (metres/segon; cicles/minut; nombre d’accions/unitat de temps, etc.).
- La durada de cada estímul. Temps durant el qual un únic element de l’entrenament actua com un estímul sobre l’organisme.
Per expressar la intensitat en l’exercici físic podrem utilitzar aquests dos criteris (velocitat
d’execució i durada) o també l’alçada o longitud aconseguida amb l’acció motriu, la magnitud de la resistència (kg, N, W) o el grau de càrrega tenint en compte paràmetres fisiològics (FC, concentració d’àcid làctic, urea, etc.).
Descansos o pauses. És el període de repòs entre exercicis. El cansament després de l’exercici físic representa una disminució reversible de la capacitat d’acció corporal com a conseqüència de l’activitat muscular.
En aquest període es produeix la recuperació i sobrecompensació de tots els elements alterats durant la càrrega física. El cansament (fatiga) pot ser local o general. Els descansos poden ser complets, si permeten una total recuperació, o incomplets, si no la permeten. Les pauses poden ser passives (descans complet) o actives (es permeten altres formes d’activitat física, mentre es recupera la zona muscular fatigada).

Teoria de l’estrès o la síndrome general d’adaptació:
L’entrenament representa un procés organitzat metòdicament de repeticions cícliques d’activitat (treball) i recuperació, amb l’objectiu de millorar la condició física.
L’exercici programat haurà de consistir en càrregues que estimulin els processos de sobrecompensació, és a dir, que portin a un nivell superior de prestació física. Aquests es produiran quan la càrrega provoqui una fatiga a l’organisme i aquest es recuperi. Si el
fenomen de sobrecompensació es va repetint al llarg del temps, l’organisme aconsegueix
un nivell funcional més elevat com a conseqüència dels processos adaptatius.
La teoria de l’estrès o la síndrome general d’adaptació explica el procés d’adaptació de l’organisme. Un estímul produirà l’alteració de la situació d’equilibri o homeòstasi de l’organisme que es reorganitzarà per tornar a l’estat d’equilibri i intentarà generar un nivell d’adaptació superior per evitar que l’estímul l’afecti de nou. Si l’organisme ho aconsegueix, es parlarà d’una sobrecompensació positiva. Si no ho aconsegueix i l’organisme no es pot adaptar, el seu nivell funcional anirà disminuint progressivament i fins i tot es pot arribar a la mort.
En la prescripció d’exercici per a la salut, haurem de tenir en compte aquest principi a l’hora de planificar i programar càrregues adequades que permetin l’evolució de la persona. Les càrregues que proposem hauran de ser suficients per provocar una fatiga en la persona que practica l’exercici, però mai poden ser excessives i li haurem de deixar el temps suficient perquè se’n recuperi de forma segura i tranquil·la.

9/5/09

9-5-09, Llucmajor - Villafranca - Ermita de Bonany





Avui m'heu fet acabar es menuts, no estic preparat per fer voltes com aquesta!

Bé, per es que no han vengut, dir que hem anat des de Llucmajor fins a Villafranca i hem pujat a s'Ermita de Bonany. Es tema està en què si haguessim de traçar una línea imaginaria entre Llucmajor i Villafranca simulant es camí que hem fet tant d'anada com de tronada, aquesta línea tendria més voltes que un fil embullat. Resumint, uns 70 km... a tota llet. Jo no se ni com he arribat des de Montuiri, però bueno, ja estic recuperat. A sa pròxima aniré millor!

1/5/09

2-5-09, Voranies de Llucmajor i Santuari de Cura.

Avui hem fet una volteta per Llucmajor, que ja feia temps que no quedàvem per ca nostra.
Resumint un poc, erem 5 i ha anat bastant bé, a part d'es vent que feia i es problemes tècnis des frenos d'en Joan. Hem partit cap es camí vell de Sant jordi, i a mitjan camí hem tirat cap a la dreta tornat a pujar cap amunt i enllaçant per quatre caminois amb sa carretera vella d'Algaida. Després, passant per devora ses vinyes de can Mayoral fent un un parell més de camins hem pegat a sa carretera d'Algaida, per poder tirar cap a Randa, adreçant fins a Gràcia per sa drecera i pujant a Cura per dues dreceres més i la resta per carretera. A partir d'aquí només hem quedat en Toni, en Pep i jo, ja que en Tià i en Joan havien d'arribar més prest. Noltros hem baixat per Aubenya, desviant-mos a mitja baixada cap a la dreta (amb qualque troçet bastant divertit), i hem anat en direcció a Montuiri per acabar agafant es camí vell i anar cap a Llucmajor.
Bona volta i molta gent amb bicicleta, fins i tot de Santa Margalida n'em trobat fent es burots per ses dreceres... 35km. Avui ses fotos no han sortit gaire bé, tenia sa càmara d'es mòbil mal configurada i ara me n'he donat compte...

Freecaster TV.

Aqui hi podreu veure es resum de totes ses carreres, descensos, marathons, etc. a nivell internacional a més de poder veure també en directe totes ses carreres de sa copa del món